Preguntes freqüents
Quan començar teràpia?
- Els motius per començar teràpia poden ser molt diversos. Depèn de cada persona. Pot ser habitual començar teràpia quan sentim que estem en un moment on el malestar és important i sols no podem. Cada malestar és considerat i escoltat per poder obtenir major perspectiva de què és el que està passant. Aquest malestar pot presentar vàries formes : forma d’ansietat, angoixa, crisis personal, inseguretats , problemes relacionals, depressió … entre d’altres.
- Un altre motiu per començar teràpia és la motivació de començar o continuar amb un procés d’autoconeixement i consciència personal.
Quan sol durar el procés de teràpia?
El procés de teràpia pot tenir varies duracions ja que els motius de consulta poden ser varis. Normalment per integrar i gestionar patrons propis que ens generen malestar el procés pot ser de més llarga durada.
A vegades n’hi ha prou en prendre major consciència de la situació per adonar-nos de què és el què estem necessitant.
Aquesta és una pregunta complexa que podem intentar enfocar en les primeres sessions de teràpia , un cop es coneix més la demanda.
Milloraré? Em sentiré millor?
Aquest és l’objectiu de la teràpia, que et pugis sentir millor. Aconseguir-ho dependrà de varis factors com de la teva implicació, la dificultat de la demanda, el temps invertit en la teràpia, que ens entenguem… La idea sempre és que si podràs sentir-te millor . La teràpia serà un espai també de poder mirar aquest progrés i poder anar ajustant la direcció.
.
Podré canviar si faig teràpia?
Aquesta pregunta és molt interessant i també pot ser complexa de respondre . És habitual començar teràpia volent canviar alguna part de nosaltres o voler-la millorar. Per exemple inseguretats, pors, ràbia…. És molt legitim el desig i està mostrant que aquesta part ens està provocant malestar.
A vegades aquest desig és el que ,d’alguna forma, suma més intensitat al malestar ja que produeix una tensió entre el que ens passa i el que creiem que ens hauria o no hauria de passar. Aquesta tensió és molt lògia i també molt important ja que ens ajuda a sostenir el malestar. Part del procés de teràpia és poder mirar aquesta part de nosaltres que no ens agrada o ens produeix malestar i poder-nos-hi apropar per poder-la conèixer i atendre-la . Si nosaltres mateixos no atenem a aquesta por/inseguretat/ràbia/ dolor … aquesta no es pot moure de on està. Per tant encara que aquesta paradoxa pugi ser fàcil de comprendre , integrar-la és un procés.
En quin idioma parlar a teràpia?
A teràpia és important que pugis parlar amb la teva llengua materna. Jo et puc ajudar a que això sigui així si aquesta és català o castellà . És important ja que la llengua materna està connectada amb el circuit emocional. La llengua materna és la primera llengua amb què aprenem a relacionar-nos amb el món. És la llengua amb què normalment hem rebut afecte, consol, normes, discussions, amor o por durant la infància. Per això, moltes experiències emocionals primerenques queden associades a aquesta llengua. Quan la fem servir, sovint hi ha una connexió emocional més immediata i profunda.
Quines tècniques o eines s’utilitzen?
Les tècniques o eines que jo utilitzo estan orientades principalment en dues direccions. Una és la presa de consciència i l’altre és la regulació emocional.
La presa de consciència es tracta de poder augmentar la consciència sobre el què ens està passant. Per facilitar-ho, hi ha vàries formes, per exemple :preguntes, conversació , utilitzar l’espai per diferenciar les diferents parts implicades en el conflicte, utilitzar el cos per explorar com ens fa sentir…
La regulació emocional es tracte de la capacitat de poder modular la intensitat de les emocions o sensacions per tal de tornar a l’equilibri o per aconseguir que aquestes siguin més tolerables. Aquesta capacitat l’adquirim en la infància i està relacionada amb com i/o quan els nostres cuidadors han pogut atendre el que ens passava, passem de la corregulació a l’autoregulació.
Un cop som adults i anem a teràpia podem modular aquesta capacitat. Per fer-ho hi ha vàries formes. Aquestes, primer ,passen per la consciència emocional o sensorial i la validació
Un cop sabem el que ens passa hi ha principalment dues formes de regular les emocions: Una és explorar la necessitat de l’emoció i poder-la expressar o executar. Les emocions son respostes de l’organisme per adaptar-nos a l’entorn. Una alta intensitat en una emoció ens pot estar expressant que necessitem fer algun moviment en alguna situació ja sigui l’expressió o el moviment.
L’altre és donar-li espai . Quan no podem fer cap moviment ja sigui perquè la situació no ens ho permet o perquè hi ha parts nostres que no ens ho permeten la forma de regulació és poder acceptar-la i/o expressar-la. Quan fem això sovint aquesta baixa la intensitat. Per poder-ho fer és important tenir recursos. Els recursos son tècniques que ens permeten sentir-nos més segurs i també ens permeten connectar amb la capacitat d’estar en el present quan l’emoció en porta en un escenari que no està passant en l’aquí i l’ara. Aquesta seria una síntesis dels circuits de regulació emocions: l’acció o l’acceptació.